CONEIXENT EL CALL DE BCN

CARTES D'UN JUEU 4

5 d’agost de 1391

Benvolgut diari,

Potser serà l’últim cop que escrigui en aquest grapat de fulls tintats d’ històries sobre la vida d’un jueu.

5 d’agost. Que quedi marcada aquesta data a la Història. Hi ha hagut 300 morts, la majoria degollats pels cristians. Massacrat, tot ha quedat gairebé destruït. El govern ha cremat les sinagogues i s’ha quedat tots els béns de la comunitat jueva.

Alguns hem aconseguit refugiar-nos en una fortalesa anomenada Castell Nou. És una part antiga de la muralla romana que es va reaprofitar per fer una fortalesa per a la protecció dels jueus.

Abans de tancar la meva última entrada al meu diari, vull compartir que fa uns dies vaig trobar el significat del meu nom. Amitai significa veritat. I ara sí, m’acomiado del meu amic que ha escoltat amb emoció la història d’un jueu atemorit pel poble cristià.

“Vull que tothom sàpiga que la veritat sempre serà desvelada”

Amitai i els seus companys van ser acorralats al Castell Nou per part dels cristians. Aquests van obligar als jueus a convertir-se a la religió cristiana si no volien morir. Molts dels refugiats es van autodegollar abans de renunciar a la seva fe. Amitai va servir a la comunitat jueva fins el seu últim alè. Aquí en queda testimoni dels seu amic, el seu diari.

CARTES D'UN JUEU 3

4 de juliol de 1391

Benvolgut diari,

Durant aquest temps que t’he deixat oblidat, han passat moltes cosses. Hem sigut acusats de tots els mals que ha viscut la població cristiana i s’han dedicat a predicar barbaritats sobre nosaltres, encara sabent que són mentida.

Una notícia devastadora em va arribar fa uns dies: un dels nois amb els que havia crescut, va morir a mans dels cristians. No entenc perquè ens volen mal si no els hem fet res de dolent. El van enterrar al cementiri dels jueus, també anomenat Mont Juïc. És un cementiri que està orientat cap a Jerusalem. Molts jueus innocents s'han enterrat allà i cadascú té una làpida.

No sé què passarà a partir d'ara, potser haurem de deixar totes les nostres coses i marxar lluny...

Sento no tocar més sobre el tema, però es que no m’agrada molt parlar sobre això. Aquest cop prometo escriure’t més aviat.

“Un home humil, reconeixerà els seus errors i sabrà demanar perdó per tot allò mal fet”

CARTES D'UN JUEU 2

30 de setembre de 1390

Benvolgut diari,

L’altre dia anava passejant quan de sobte vaig creuar els límits del meu barri sense adonar-me’n. Per mala sort em vaig trobar un cristià i sense que jo li fes res, em va començar a insultar. De cop i volta em vaig veure corrent cap a casa.

Els jueus som els prestamistes de la ciutat. Es veu que dintre del cristianisme està prohibit deixar diners a una persona i que aquesta persona te n'hagi de tornar més. Es considera pecat. Jo crec que estan gelosos, ja que en poc temps hem aconseguit molta riquesa gràcies al treball de prestamista.

“Els jueus sempre seran mal vistos per les riqueses que la seva cultura comporta”

CARTES D'UN JUEU 1

26 maig de 1385

Benvolgut diari,

Em presento. El meu nom és Amitai i sóc un noi jueu. Visc a l’actual Barcino, concretament al Call Juïc o Call dels Jueus. És un espai delimitat i exclusiu pels creients del judaisme. És un recinte tancat, format per petits carrerons estrets que comuniquen amb l'exterior , és a dir amb la ciutat dels cristians, per dos portes.

La meva vida és alegre, de dia vaig a l’escola i a la tarda ajudo el meu pare al taller de calçat que té al carrer Marlet. Cap al tard, em trobo amb els meus amics i anem a beure a la font del barri. No podem anar a la font de la Plaça Sant Jaume perquè el meu pare diu que és massa perillós...